Prop de 100 opcions alternatives als models de Glovo, Deliveroo o Airbnb coexisteixen a Barcelona

Durant el 2018 el 20% de la població catalana va treballar en plataformes, i no de manera puntual: la franja de treballadors d'entre 30 i 44 anys va obtenir més del 50% dels seus ingressos totals per mitjà de les plataformes digitals. Un estudi del grup de recerca Dimmons de l'Internet Interdisciplinary Institute de la UOC ha analitzat 100 iniciatives d'economia de plataforma amb presència a la ciutat de Barcelona. Els resultats, que es presenten en format de llibre el proper 13 de juny a la fira d'emprenedors i empreses BizBarcelona, mostren que hi ha opcions alternatives prodemocràtiques als models com ara Glovo, Deliveroo o Airbnb.

Que el treball per a plataformes ocupi una posició tan rellevant per a una part de la població ha alertat els sindicats, ja que aquesta activitat té lloc en un buit de regulacions i, per tant, amb certa incertesa. De fet, l'economia de plataforma s'ha convertit en un dels temes prioritaris de governs de tot el món i ja es comencen a plantejar accions per a resoldre quines polítiques poden ser més beneficioses per a l'evolució de les ciutats. Però el cert és que, a banda d'aquests desafiaments, l'economia de plataforma també obre un gran ventall de possibilitats i oportunitats per a la innovació pública i el desenvolupament sostenible a partir de les pràctiques col·laboratives. Per tant, dins de la possible precarietat amb què treballen les persones a les plataformes digitals, hi ha models que ens permeten veure que hi ha altres maneres de produir i consumir.

El llibre Sharing Cities: una visió global de les ciutats i local de Barcelona sobre polítiques d'economia de plataforma i col·laborativa (2019, UOC) identifica exemples significatius de plataformes socialment responsables que concorden amb l'interès general de les ciutats. Som Mobilitat, Katuma, Som Energia, Smart IB, Moodle, Wikiloc, Wikipedia o Mensakas són algunes de les iniciatives que permeten la interacció digital de la ciutadania mitjançant  l'autoorganització i models de consum responsable. Les 100 plataformes analitzades a l'estudi despleguen la seva activitat en 28 àrees econòmiques diferents, des de la creació de cultura col·laborativa, fins a l'energia o el consum agroecològic.

L'estudi conclou que la producció col·laborativa, generada a partir de plataformes digitals, s'expandirà i tindrà el potencial per a introduir-se en qualsevol àrea econòmica de la ciutat. Segons l'estudi, aquesta mena de model no solament no crea perjudicis o confrontació amb els drets bàsics de les persones, com ara el dret a l'habitatge o al treball digne, sinó que combina el coneixement obert amb la participació de les persones i, fins i tot, la responsabilitat ecològica. Dimmons treballa aplicant aquesta mateixa metodologia d'anàlisi a l'àmbit europeu amb el projecte Platform Labour in Urban Spaces (PLUS), cosa que demostra la rellevància d'aquest tema també en l'agenda de recerca.

La versió en anglès del llibre es va presentar el més de novembre passat en el marc de la cimera Sharing Cities celebrada a Barcelona, que va reunir representants polítics de 50 ciutats de tot el planeta i actors de l'ecosistema amb l'objectiu de crear un marc de treball conjunt i fer front a l'economia de plataforma. La traducció en català manté l'estructura original i actualitza l'edició en anglès amb una revisió del que ha representat la cimera: ofereix una visió global de les reaccions polítiques actuals i les innovacions públiques de les ciutats de cara a afrontar els reptes i les potencialitats de l'economia de plataforma; fa un balanç de les qualitats democràtiques de les plataformes, que permet diferenciar models i caracteritzar els que són veritablement col·laboratius; i finalment analitza el cas local de Barcelona com a model de referència mundial pel seu ecosistema vibrant i per les seves polítiques innovadores.