13/6/19 · Institucional

Maltractament de persones grans: un problema silenciat

Una de cada sis persones de més de 60 anys pateix violència psicològica, atacs físics, agressions sexuals o abusos econòmics
La majoria no denuncia els maltractaments per por i vergonya
Foto:  Unsplash / Matthew Bennett

Foto: Unsplash / Matthew Bennett

Una de cada sis persones grans pateix maltractaments al món i el 33% dels ancians que viuen a residències és víctima d'abusos, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. A Espanya, aquestes xifren baixen, «encara que no hi ha gaires estudis i la majoria dels casos de maltractament queden ocults», adverteix Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Per exemple, segons l'informe Factors de risc del maltractament de persones grans en la família en població espanyola, elaborat pel Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia, el 0,8% dels ancians deia que patia maltractament per part d'algun familiar. Els cuidadors de persones grans amb dependència reconeixien, per la seva banda, taxes més altes de maltractament: en concret del 4,5%.

«Es preveu que el maltractament de persones grans augmenti», adverteix Lacalle, ja que la població envelleix i cada vegada hi haurà més persones dependents, un dels factors que multiplica el risc a l'hora de patir maltractaments. La població mundial de més grans de 60 anys passarà de 900 milions el 2015 a uns 2.000 milions el 2050, segons l'OMS. A Espanya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els més grans de 65 anys constitueixen el 17% de la població total, percentatge que s'elevarà al 23% i al 30% els anys 2031 i 2050, respectivament. També augmentaran les persones més ancianes. El 1998, només 3.474 espanyols tenien més de cent anys; a la fi de la propera dècada, les projeccions apunten que n'hi haurà més de 100.000.


Un problema invisible: els més grans no denuncien

La societat, és conscient de l'abús que pateixen les persones grans? Segons l'estudi «Percepció de la població sobre els maltractaments a persones grans», presentat pel Grup Mémora el 2015, el 26,2% de les persones consultades afirmava conèixer en primera persona casos de maltractament de gent gran. D'aquestes persones, un 72% en coneixia un cas, un 20% dos casos i un 7,5 % fins a tres.

No obstant això, els experts denuncien que el maltractament d'ancians és un problema gairebé invisible. En aquest mateix estudi es va detectar que «la majoria de les persones no denuncia per por o vergonya». I tampoc és un problema que interessi gaire, si jutgem per l'escassa recerca que es du a terme sobre el tema: «Malgrat la freqüència i les greus conseqüències per a la salut, els maltractaments de persones d'edat continuen sent una de les formes de violència menys estudiades en les enquestes nacionals de salut i una de les menys incloses en els plans nacionals de prevenció de la violència», denunciava Alana Officer, assessora superior de salut del Departament d'Envelliment i Cicle de Vida de l'OMS.

«És molt difícil que una persona dependent denunciï el seu cuidador», admet Lacalle, «més encara si és un familiar o un fill; i molt poques de les denúncies tiren endavant». Moltes persones maltractades se senten culpables, creuen que són una càrrega i temen acusar els fills o les parelles per por del que pugui passar si ho fan. Qui els cuidarà si aquestes persones no hi són? Què els passarà als familiars si la denúncia tira endavant? El maltractament a la llar queda ocult, explica Lacalle, encara que es dona en proporció molt més alta que als centres d'atenció a persones grans. No obstant això, diu, solen sortir a la llum els que ocorren en aquestes institucions. «I encara que existeixen, per descomptat, i que cal establir totes les mesures per a evitar-los, no tenen tanta incidència si es té en compte el gran nombre de persones que acudeixen a aquests centres o hi viuen. A la llar no hi ha controls; a les institucions, sí», diu.


A més dependència, més possibilitat de maltractament

L'esperança de vida més alta ve acompanyada d'un increment de persones amb malalties degeneratives i dependents i, en conseqüència, augmentarà el nombre d'ancians maltractats. «No per l'edat», matisa Lacalle, «sinó per la situació de dependència». També s'eleva el risc si hi ha un sol cuidador o si depèn econòmicament de la persona a qui atén.

Les estadístiques també afirmen que hi ha més dones grans que pateixen maltractaments que no homes, «però això pot ser degut al fet que elles tenen una esperança de vida més llarga i més risc de patir deteriorament cognitiu», explica la professora de la UOC. L'estrès, la síndrome d'esgotament professional o la sobrecàrrega dels cuidadors també són factors que incrementen el risc. En tot cas, sobretot «són les característiques de l'agressor, no les de la víctima, les que incrementen el risc que es doni una situació de maltractament. Des d'aquesta perspectiva, qualsevol persona gran pot convertir-se en víctima de violència si es troba amb un individu amb determinades característiques», s'explica en l'estudi dut a terme pel Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia.

«En molts casos la persona que exerceix el maltractament ni tan sols n'és conscient», diu Lacalle, sobretot si aquest maltractament és psicològic. Segons l'estudi Prevalença de maltractaments de persones grans que viuen a la comunitat a Espanya, publicat el 2012 en la revista científica Medicina Clínica, el tipus més freqüent de maltractament és el psicològic (11,5%), seguit pel maltractament físic i sexual (2,95%). La negligència (2,07%) i l'abús econòmic (1,11%) són menys freqüents.


Solució? Més recursos i una altra mentalitat

En un altre nivell, es pot parlar també de «maltractament institucional», el que exerceixen les administracions quan no aporten els recursos necessaris perquè les persones grans tinguin una vida digna i deleguen la cura exclusiva en les persones de qui depenen. El cuidador necessita vacances, desconnectar, temps lliure… En aquest sentit, la professora de la UOC assenyala la necessitat de disposar de més recursos per a evitar els casos de maltractament a persones grans. A més, fa referència a un canvi de mentalitat de les societats occidentals, en les quals s'exerceix un culte a la joventut i a la salut «que és l'antítesi de la vellesa». Per a Lacalle, cal «bandejar els prejudicis socials que rebutgen les persones grans».

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional